Jornades Metropolitanes d’Economia Social i Solidària. Noves estructures econòmiques territorials: cooperatives i comunitàries

Descripció

Participació d'Impulsem sccl com a agent de coordinació i representació de l'Observatori de Coòpolis a la XES Barcelona i com a dinamitzadora de la creació i consolidació de xarxes locals

Descripció

Aquest curs des de l'Observatori de Coòpolis també s'ha donat suport al procés i generació d'intercooperació de CulturaCoop. En aquesta direcció ha estat un curs de reflexió col·lectiva per enfortir la intercooperació de les cooperatives membres de la xarxa.

Actualment el grup compta amb la participació activa d’una vintena de cooperatives, però amb un nucli coordinador de sis d’elles, de l’àmbit cultural de la ciutat i la seva àrea metropolitana. A més a més, compta amb l’adhesió d’una vintena de cooperatives més que no participen activament però donen suport a totes les activitats i accions dutes a terme per l’espai.

Descripció

L’eix principal de l’Observatori Coòpolis 2022-23, en continuïtat amb el pla de treball de l’exercici anterior, ha sigut la identificació i recerca de diferents pràctiques socioeconòmiques —treballs de cures, equipaments, béns i serveis comunitaris— ja existents i operatives, de cara a la conceptualització d’una esfera emergent, al voltant de la gestió cooperativa i comunitària, que, entre d’altres denominacions, es pot anomenar la gestió comunal i solidària de recursos públics.

L'objectiu principal d'aquesta línia estratègica de treball és contribuir a la construcció i visibilització d'un nou marc de gestió comunitària dels serveis, recursos i béns públics, com una alternativa a la col·laboració público-privada dominant, cap a la gestació i perfeccionament de les formes d'administració dels recursos comuns, avançant cap a la democràcia comunal. 

Actualment, a Barcelona, ja existeixen tot un seguit d'experiències amb pràctiques públiques, cooperatives i comunitàries de recursos i serveis —treballs de cures i de tota mena d'equipaments, béns i serveis comunitaris— que, mitjançant formules mixtes d'economia plural, administren i gestionen les necessitats col·lectives i comunitàries del territori, evitant-ne la privatització i l'extracció de lucre, i garantint la gestió equitativa i democràtica dels equipaments i recursos des de les pròpies instàncies comunitàries.

Cal analitzar les característiques i l'emergència d'aquest nou marc de gestió, —potencialitats, fortaleses i reptes— com un envit a la societat en general i a les administracions en particular a implementar  experiències de referència en aquest àmbit i al desenvolupament d'eines (de gestió, financeres, de tinença i us) de potenciació d'un marc que ens porti a la transformació dels sistemes de gestió actuals.

Tot i la heterogeneïtat intrínseca de la seva naturalesa, aquests projectes comparteixen la combinació de formes d'economia plural en la seva gestió quotidiana, això és, l'alternança de relacions i pràctiques provinents de l'economia de mercat convencional, de l'economia redistributiva de l'estat i de les relacions econòmiques de reciprocitat del teixit comunitari. El reconeixement i diferenciació d'aquestes fonts diverses de finançament van estrictament relacionades amb formes de gestió concretes (convenis, cessions, licitacions...), moltes vegades pautades ad hoc en funció de la correlació de forces en pugna.

El reconeixement d'aquesta pluralitat econòmica també pot ajudar a discernir i reconèixer l'activitat reproductiva essencial i necessària darrera qualsevol activitat productiva. Ara bé, si es volen generalitzar aquest tipus d'experiències arreu és fonamental generar marcs jurídics ben delimitats i definits per protegir tant el caràcter públic dels equipaments i serveis que s'ofereixen, com la pròpia viabilitat del projecte.

La identificació i articulació d’un nou marc econòmic plural i comunal d’administració dels recursos públics desplegat per entitats de l’ESS és necessari per tres motius correlacionats. 1) Atendre millor i de forma més efectiva les necessitats del territori i la realitat comunitària local —proximitat i participació comunitària—; 2) Garantir l’interès general i la universalitat dels béns i serveis públics, protegint-los de la privatització, eradicant el lucre i evitant les relacions desiguals dins l’empresa i el mercat laboral —servei universal i benestar ocupacional—; 3) Reconèixer la pluralitat i transversalitat de les pràctiques econòmiques (activitats reproductives (habitatge,energia, cures...)) per garantir la democràcia econòmica, l’eradicació del lucre privat i les relacions  d’explotació — economia solidària—.

Descripció

Es realitzen dues reunions amb l'equip d'Impulsem, la primera d'elles tingué lloc el 23 de febrer de 2023 a la seu de l'entitat, carrer de les tàpies, 6. La segona el 11 de maig de 2023. La qüestió és com fomentar processos d'intercooperació entre les entitats i cooperatives de Ciutat Vella ( El Raval, Gòtic..) però també Poble sec. 

Es comenta l'oportunitat d'intercooperar amb la sala Paral·lel 62, que s'ha consumat satisfactòriament. Alumnes de formació en tècnics de so poden realitzar pràctiques a la sala acompanyades per professionals del sector.

Es decideix preparar un pla de treball de detecció de necessitats i de plantejament de línies estratègiques a treballar per l’any vinent (23-24) per poder generar més itineraris i processos d’inserció socio-laboral i la cooperativització d’alguns serveis seguint l’exemple de Norai Sccl i la seva gestió del servei de bar del Museu Marítim.

Descripció

Eduxarxa és un projecte de mancomunió de recursos educatius, actualment en procés de redefinició i reactivació d’Educoop, la Plataforma educativa de l’Economia Social i Solidària, un projecte aturat per mancances de sostenibilitat econòmica, governança i concreció d’objectius i activitats.

El pla de treball d’Educoop per 2023 inclou una diagnosi de l'estat actual del sector educatiu de l'ESS i el disseny d'un pla estratègic per enxarxar i enfortir el sector. Més enllà de determinar la utilitat i el futur d'Educoop, aquest procés ha de ser útil per posar en comú les necessitats i tasques que s'haurien d'implementar en l'àmbit formatiu, educatiu i de sensibilització i promoció de l’ESS les diferents organitzacions, xarxes i entitats de referència de l'ESS, per establir sinergies i reforçar la coordinació entre els diferents agents amb l'objectiu últim d'enfortir l'impacte de l'ESS en l'àmbit educatiu. També es vol incorporar la perspectiva de la comunitat educativa, especialment, la de docents i educadores interessades en l’ESS.

El procés de redefinició d’Educoop ha de servir també per decidir si la Plataforma esdevé una xarxa sectorial de les organitzacions educatives de l’ESS o una eina estratègica del conjunt de l’ESS i, en funció d’això, concretar objectius i activitats i dissenyar un pla estratègic. 

Es realitza una primera reunió per veure l'estat de la qüestió i valorar la col·laboració que pot aportar l'Observatori de Coòpolis

Descripció

Entrevista Anna Cerdà, responsable de la Sala Paral·lel 62.

Paral·lel 62 és una sala de concerts de titularitat Municipal i gestionada per una UTE formada per les cooperatives Quesoni, L'Afluent i la Sala Upload. El seu model de gestió combina la música i les arts escèniques amb l'economia social i solidària i la participació ciutadana. Un fet a destacar, considerant que es tracta de la tercera sala de concerts en grandària de la ciutat.


El full de ruta és que tots els serveis que generen al seu voltant reforcin el circuit de l'ESS, en àmbits com els tiquets (TickÈtic), cuina (Abarka Coop), barres (Alterevents), projectes educatius (Fundació Xamfrà) o la  inserció sociolaboral (Impulsem SCCL). I ser un espai obert a l'activitat veïnal, associativa i cultural del barri a partir de cessions gratuïtes, tot reforçant una programació paritària, oberta a la diversitat intercultural i a l'accés i a la producció pròpia per reforçar l'ecosistema cultural local

Descripció

Entrevista amb Comunalitat de ProperESS.

La Comunalitat de ProperESS de Sant Andreu és un programa de dinamització socioeconòmica del  Departament d’Empresa i Treball que cerca apropar l'Economia Social i Solidària als projectes de suport mutu de Bon Pastor, Baró de Viver i La Sagrera. Està conformada per les entitats particiants: spai Ambiental, Ca la  Rosa, Bitlab, Sepra, Andrómines, Nau Bostik, La Fabric@.

Desde ProperESS es proposa una visió d'acció climàtica aterrant aquest programa amb tres eixos  vertebradors: alimentació sostenible, sobirania energètica i aprofitament de recursos urbans, i tres eixos transversals amb què ens connectem als territoris: cultura comunitària, comunitats d’aprenentatge i cures.

Descripció

Entrevista amb Som Provisionals.

Som Provisionals és una associació catalana sense ànim de lucre formada per persones que treballen per a viure la mort de manera conscient i sobirana, entenent el morir com una etapa vital que cal cuidar amb amor i en comunitat. Realitzen processos de recerca sobre el sector funerari i el marc legal així com tallers i xerrades de conscienciació, reflexió i suport mutu sobre els duels, la mort, la finitud, els rituals i les pèrdues. Així mateix fan xarxa i col·laboren amb persones i entitats que treballen aquest tema amb valors afins com per exemple els Serveis Funeraris Santa Susanna, l’única institució que presta serveis funeraris sense ànim de lucri i que forma part de l’Economia Social i Solidària (ESS). Els valors de l'associació són la provisionalitat, la humilitat, l'accessibilitat i l'autogestió comunitària. Actualment es troben en un procés de reflexió per a ampliar la seva activitat i incidència i valoren constituir-se en cooperativa.

Descripció

La Cooperativa La Raíz neix l'any 2020 com una cooperativa de treball associat amb perspectiva migrant, antiracista i cooperativa situada en el Poble-Sec. Duen a terme un projecte de consum responsable, local i de proximitat a través d'un bar sostingut en l'economia social i solidària. Reivindiquen el bar com un espai de trobada i acció social amb el compromís polític de treballar amb la comunitat migrant. La Raíz desenvolupa fonamentalment tres línies de treball: el consum responsable a través de productes de proximitat i vegans de cooperatives i organitzacions que busquin d'alguna o una altra manera la seva connexió amb l'economia social solidària. Una altra línia de treball que estan desenvolupant és la comunicació social a través de la posada en marxa d'una ràdio digital basada en la ESS i un projecte de gestió cultural des del suport a iniciatives artístiques d'artistes migrants, sobretot llatinoamericans. Actualment juntament amb La Raposa i La Base estan conformant un eix de restauració cooperativa en el Poble-Sec. Formen part de la Xarxa Cooperasec i ha estat un dels projectes acompanyat pel Cercle de Migracións de Coópolis.

Descripció

Entrevista a Josep Maria de L’Hort del Mercat.

L'Hort del mercat és un projecte singular que representa la coberta agrícola més gran d’Espanya amb més de 1.700 m² de cultiu ecològic amb utilitat social. És un espai dirigit als veïns i veïnes del barri del districte Horta Guinardó, orientat a la participació i la gestió col·laborativa dels cultius, amb una proposta tècnica d’un substrat de cultiu natural i, sobretot, amb recursos públicos per poder realitzar una dinamització i
seguiment. Té la singularitat de trobar-se dins d'una infraestructura pública (el mercat) i de ser un projecte amb un fort impacte i retorn social en el territori. Funciona com un recurs educatiu i un espai comunitari per a la ciutadania i especialment per als centres educatius com ara escoles, instituts i/o Centres d’Educació Especial. És un projecte que genera dinàmica social amb un alt component terapèutic que
manté col·laboracions estretes i constants amb diverses entitats del barri, com el centre sanitari, unitats de salut mental etc.

Descripció

Entrevista amb Wikihousing com a bona pràctica

WikiHousing proposa la coproducció participativa d'habitatge assequible i sostenible per a joves, per a donar resposta a la falta d'habitatge econòmic, que afecta especialment la joventut barcelonina, però també a l'escassetat de sòl urbanitzable de la ciutat.

L'experiència desembocarà en el co-disseny la construcció i el monitoratge d'un prototip d'habitatge col·lectiu, situat en l'entorn real, que respondrà a les necessitats socials detectades durant la primera fase del procés i aconseguirà una certificació de sostenibilitat de cicle de vida VERDA, de GBCe, o Level(s). El prototip complirà amb les normatives vigents i respondrà a un sistema de prefabricació lleugera i en sec, modular, reversible, reproduïble i escalable.

Descripció

Entrevista amb Albert Valencia.

La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de  promoure la implantació i rèplica del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge. Per a fer-ho, es despleguen tres línies d’actuació: 1/ Rèplica 2/ Difusió, recerca i formació i 3/ Incidència i consolidació.
A Barcelona hi ha 6 projectes en promoció, dos en convivència i  5 grups motrius que podrien arribar a esdevenir cooperatives d’habitatge.
La Dinamo ha estat una de les impulsores del conveni Esal,  subscrit entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats promotores d’habitatge social i cooperatiu (Habicoop, Cohabitac, XES i el GHS). Amb aquest conveni l’Ajuntament cedeix sòl públic al sector social i cooperatiu perquè sigui aquest qui adjudiqui els solars existents.

Descripció

Entrevista amb Nil Homedes.

L'Associació de Programari Lliure Decidim es constitueix formalment al febrer de 2019 amb l'objectiu de vetllar per la governança del codi de la plataforma tecnològica Decidim. La plataforma tecnològica per a la participació democràtica impulsada per l'Ajuntament de Barcelona en 2016. Decidim està escrita en codi lliure i obert i a més de 6 anys des del seu naixement ja existeixen 400 instàncies a nivell mundial tant en pre producció com en producció, ha estat implementada en més de 20 països, per governs locals i institucions molt diverses com els governs de Ciutat de Mèxic, Hèlsinki, Nova York, Kakogawa (el Japó), la Comissió Europea i l'Assemblea Nacional de França, entre altres. Gràcies a l'esforç de la seva comunitat, la plataforma Decidim s'ha traduït a 53 idiomes. L'Associació és l'encarregada de vetllar per les pràctiques democràtiques de la plataforma i de l'impuls de la seva comunitat, Metadecidim.

Descripció

Entrevista a Ruben Molina, membre de la Comunalitat de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, responsable de la Xarxa Comunal d'Ocupació (XACO), un projecte d'estructura mancomunada d'accés al mercat laboral per lluitar contra l'exclusió,  la desigualtat i la discriminació en la contractació, així com per fomentar la regularització de les  persones en situació administrativa irregular.

Descripció

Realització d'una visita al INOUT Hostel amb una entrevista a Oriol Verde, responsable de recepció, treballador i soci del projecte. L'INOUT Hostel está ubicat al barri de Vallvidrera de Barcelona, a la serra de Collserola i dona allotjament a 258 persones i serveis de restaurant. L’establiment forma part de Icària Inciatives Socials, una organització sense ànim de lucre, que té com a missió la inclusió social i laboral de persones amb capacitats diverses. INOUT Hostel  és el primer complex turístic d'Europa gestionat casi íntegrament per persones amb algún tipus de diversitat funcional, ja sigui  intelectual, física o orgànica. A més a més, aquestes persones són propietaris d’un 51% de la societat. INOUT també treballa per la sostenibilitat ambiental. Compta amb gairebé 200 plaques solars per no dependre en la seva totalitat de l’energia eléctrica i disposen d’una caldera de biomassa pel consum d’aigua calenta i calefacció amb pellet de proximitat. A nivel de reciclatge, redueixen envasos plàstics; reutilitzen el mobiliari; reciclen els residus generats.

Descripció

Informe de creació de cooperatives el 2022 a Barcelona del Registre General de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya. Des de l'Ateneu s'han acompanyat el 35, 56% de cooperatives creades el 2022 a Barcelona.

Descripció

FÒRUM FESC 2023 [21 D’OCTUBRE DE 2023]

 

PROGRAMA. TAULA RODONA SOBRE ECONOMIA PLURAL I PRÀCTIQUES PÚBLICO-COOPERATIVES-COMUNITÀRIES

 

Timing

[15:45] Hora de trobada

16:00h Benvinguda i presentació dels ponents. Presentació del marc de l’Economia plural 

16:15h Primera Ronda de preguntes (10 minuts per intervenció) 

16:50h Segona ronda d’intervencions (10 minuts per intervenció)

17:20h Debat amb el públic 

 

 

Participants

 

●        Juli Silvestre: Director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya

●        Judith Font Redolad: és sociòloga, ha treballat en projectes comunitaris des de l'àmbit associatiu a Salt, Girona i Barcelona. Des de 2018, treballa a l'Ajuntament de Girona en l'Àrea de Drets socials, Igualtat i Justícia social. Pel que fa a l'activisme polític, forma part del Grup Motor de l'Ateneu Popular de Salt, i del Sindicat de l'Habitatge de Salt. També es defensora de la renda bàsica universal. 

●        Carla Güell:  Articuladora territorial i facilitadora comunitària, sòcia de la cooperativa Resilience.Earth, de l’Associació Núria Social i de la cooperativa de segon grau i de recent creació, Miceli.Social, una consultoria de segon grau que ofereix serveis regeneratius a les ruralitats. Acompanya a municipis rurals en els seus processos de regeneració territorial. 

●        Estela Alais: politòloga. Treballa com a tècnica de la comunalitat de la Florida, és impulsora de AMRA,  un projecte reivindicació antirracista i política, i treballadora de Keras Buti, un projecte d'autoocupació i cooperativisme agroecològic de l'Hospitalet.  

●        Presentació  i moderació:  Marc Dalmau, Observatori de Coòpolis

 

Fila zero

 

-          Madani Coumaré (president de RAESS, Red Africana de la Economia Social Solidaria y Co-Coordinador Intercontinental de RIPESS).

 

 

 

GUIÓ. PREGUNTES PEL DEBAT [PONÈNCIES]

 

1) Genèrica

 

Quines mesures i propostes concretes es poden adoptar per fomentar i protegir el que anomenem polítiques públiques-comunitàries-cooperatives per garantir una gestió social i solidària dels recursos públics? Per exemple en la gestió d’equipaments, prestació de serveis, béns i recursos?

 

Teniu algun exemple concret de bones pràctiques d’economia plural público-comunitària-cooperativa que voleu compartir breument des del vostre propi àmbit?

 

2) Direcció General de la Generalitat

 

A) Com garantir la continuïtat (línies de finançament, suport i acompanyament) de certes polítiques públiques locals (per exemple i especialment de cures) més enllà de la conjuntura política concreta? Com pot la Generalitat donar suport  i continuïtat a certes polítiques d’àmbit local? Quines mesures concretes podrien garantir la universalitat de les polítiques públiques? Quines clàusules es poden introduir en la redacció dels concursos, plecs, licitacions, convenis?

 

B) Per definició l’Economia Social i Solidària, enfocada a la resolució de necessitats de les persones, ha d’anar més enllà de la generació  d’ocupació. Com transversalitzar les polítiques públiques de foment del cooperativisme i l’ESS més enllà de la creació d’ocupació? Penso en mesures concretes per impulsar el cooperativisme d’habitatge? Comunitats energètiques? Programes de cures?

 

 

3) Projectes comunitaris

 

A) Quines especificitats i dificultats concretes trobeu en el vostre àmbit d’acció (marc rural/perifèries urbanes)? Quins processos d’intercooperació (urbà-rural, centre-perifèria) considereu necessaris i es podrien activar? Quins obstacles trobeu pel seu desplegament? Algun exemple concret que voleu especificar?

 

B) Quin elements de polítiques públiques i de l’administració són necessàries per desplegar el model? Quines polítiques concretes demaneu a les administracions supramunicipals? Quines mesures concretes podrien garantir la democràcia econòmica, la transparència i la participació comunitària? En aquest sentit, quines clàusules es poden introduir en la redacció dels concursos, plecs, licitacions, convenis?